Si poses la paraula "Torallola" al buscador Google, pràcticament només surten notícies relacionades amb el desafortunat helicopter accidentat aquí el Juny del 2002.
M'agradaria que les persones que no conegueu Torallola, tinguessiu una altra referència d'aquest encantador poblet.
Torallola és un petit poble del pre-pirineu situat a dalt d'un turó, pertany al municipi de la "Conca de dalt" (Pallars Jussà, Catalunya). S'hi arriba desde la carretera comarcal C-13 entre Tremp i la Pobla de Segur. S'ha d'agafar el trencall del poble de "St.Joan de Vinyafrescal" i passats uns metres hi ha el desviament de Torallola, tot just són 4km. Actualment hi ha 12 cases, hi vivim 13 persones.
Des de la plaça del poble hi ha una vista fantàstica, desde la Serra de Salàs, el Cosgost de Terradets, el pantà de St.Antoni, la muntanya de St.Corneli, la Serra de Boumort, Roca Santa (muntanya en forma de vaixell que surt a la foto inferior), els petits pobles del municipi (Aramunt, Claverol, St.Martí, Pessonada etc...) fins a la Pobla.
Tenim un local social anomenat "El forn", i cada dissabte abans del 15 d'Agost, celebrem la festa major amb un sopar popular i ball a la plaça del poble. Gaudim de la llum del sol des de que surt fins a la posta. Pràcticament mai ens arriba la boira. És un poble ventós i sec, però tenim una temperatura agradable tant a l'estiu com a l'hivern, sobretot comparat amb Tremp (a 15km) o la Pobla (a 6km).
Pels que no heu vingut mai, uns recomanem que no us ho perdeu i ens feu una visita!
Comentarios
Torallolins! m'he enterat avui del vostre blog, quina canya! trobo a faltar molt fer una visiteta pel vostre poble, m'ho he passat molt bé sempre que he pujat allà dalt. He vist les fotos i són una canya! Bé, doncs això, ja us aniré visitant...
Hola nois! estic molt d'acord amb la vostra opinió sobre aquest meravellós poble.
Quan em sento trista o desanimada sempre penso en fugir a Torallola, el meu paradís particular de pau i tranquil·litat. Aquí hi he passat molts estius, he vist gaudir els meus fills dels jocs i la llibertat que porta un poble on els únics perills que havien d'afrontar eren les picades de puces prodecents dels ramats d'ovelles i alguna cabra o les dels mosquits a la nit.
Recordo amb nostàlgia quan anava a rentar la roba al safareig públic del poble o fèiem arribar l'aigua amb mangueres i des de la font a casa, perquè de totes les comoditats que podem tenir en una llar, inclòs el lavabo, només n'hi havia una, l'electricitat. Tot i això cada any esperàvem il·lusionats poder sortir de la ciutat per anar a Torallola.
Les nits eren d'allò més divertides. Mentre la canalla feia la darrera escapada, els més grans del poble es reunien al carrer recordant les aventures i històries que havien viscut quan eren allà. Ara, als estius, el carrer és buit, ja no en queden d'aquells historiadors torallolins. Quan a les nits surto al carrer per refrescar-me i mirar el cel abans d'anar dormir, sense poder ni voler evitar-ho, resonen a l'oïda les rondalles i rialles d'aquells avis, que alguns ja ens han deixat...
Un dels meus somnis és fer-me vella a Torallola i ser jo qui expliqui als meus fills i possibles néts, històries, rondalles i contes populars a la llum de la lluna d'aquest poble tan encisador.
El comentari anterior sobres els sentiments i evolució de la vida ( es cert i no es l' unica , que any rera any als estius , ha anat trovan , que tots ens fem grans i les families tambè han crescut , però les vivencies , ja no son les mateixes i la gent que ho pot explicar per joventut, no ho son tants.
Aqui dalt, quasi othom i trova el seu encant , encara que minimitzem els incovenients.
Es important el que no es perdi de la memoria,les tardes i nits estiguenques , amb alguns dels veins entre dels: La Felipa, Montserrat, Navidad, Enric , Pepito , Remei, Quico, Ester, per possar els mes grans i de la part baixa del poble. altres aventures
i xerrades amenes també ho foren amb la Julia , Mero, Encarna ,Manuel , Roser i Hortensia , Montse , així com els veins animats i molt treballadors en obres del carrer Tohà i escola.
de la fornada de jovent i dels de la meva época, ja en parlaren un altre dia.....
Disposso d' un recull amb fotos i aspectes d'aquest passat, que es
podrá tornar a veura suposso amb breu.
ESPERO CONEIXA AQUET POBLE NO SABIA NI QUE EXSISTIA
Sóc filla de Torallola i m'ha agradat molt descobrir que hi ha una pàgina web que recorda aquest poble, amb tant de sentiments per a mí i la meva família.
Espero que els nostres fills no oblidin mai una part dels seus orígens, que aquests valorin les precioses imatges d'aquest humil poble i les facin seves fent acte de presència de tant en tant.
